Entre la por i l'esperança. En aquesta disjuntiva es troba immers avui el Barça, pendent de jugar-se sobre la taula d'Old Trafford l'última carta que li queda després d'haver fet creure que tenia un pòquer fantàstic. O bé té una bona mà o bé s'ha acabat el joc i el conte que ha pogut continuar explicant amb la música de la Champions. El cercle virtuós ha deixat de rodar com Ronaldinho ha deixat de jugar, però qui ho sap, potser pot fer un últim gir que li doni impuls per arribar fins a Moscou. Potser farà falta un miracle. Potser serà molt més senzill i només farà falta que aquest equip recordi el que era i li agafi un atac de nostàlgia i de dignitat al recordar París i abans de tancar el cercle, encara que sigui durant dues nits, la d'avui i la de Moscou, es comporti tal com era.Al 0-0, que va ser batejat al vestidor com el millor dels pitjors resultats, i a una fe cega o bòrnia, és al que s'aferra el Barça per no sucumbir al desànim i sortir a Old Trafford amb el cap cot, a punt perquè el Manchester dicti la sentència que mig Europa o Europa sencera sembla que esperi. L'equip s'ha girat d'esquena a la Lliga per oblidar les seves misèries domèstiques, en un exercici d'amnèsia afavorit per la celebració del títol ajornat del Madrid, convençut que la Champions és una història que li prova i que gairebé el grup en té prou de fer petar els dits per transformar-se en un altre. Ho va fer al Camp Nou i espera repetir-ho aquí, per més que els números el deixin nu: ha guanyat un partit dels últims nou i ja en suma tres sense marcar, que és precisament el que més necessita.
